Nivell 21 inclourà reportatges de les comarques catalanes. I preparant el de L'Alt Camp vam visitar la capital, Valls i altres municipis.Es va escollir justament el dijous passat dia 7, dia en que es constituia el Consell Comarcal. La Marina R. ens va atendre a les oficines del Consell i ens explicà una mica més d'aquesta comarca associada a calçots, castellers i al monestir de Santes Creus.És una noia menuda, eixerida, amb uns ulls verts plens de vida i entusiasme per totes les coses conegudes i menys conegudes de la seva comarca.Dins l'església, Pere el Gran, Jaume II, Blanca d'Anjou reposen en el silenci, indiferents a les tribulacions del món, els sarcòfacs de pedra donen testimoni d'una història nostra que es va oblidant amb el pas dels anys, al menys és aquesta la impressió meva.
El claustre ple de taronjers, les branques més altes conserven el seus fruits, segur que més d'un visitant s'ha endut les taronjes de les branques baixes, a les parets, sarcòfacs de pedra guarden les restes d'importants senyors medievals, seguim donant la volta, un gran finestral ens atrau la mirada. Sense dir res, tots dos pugem al banc de pedra que hi ha sota, és la sala capitular. I ben pensat, per què no entrem per la porta? Al costat s'obre una gran portalada... (i nosaltres mirant per la finestra!), sense dir res, baixem de pressa, up!
I en aquesta peça de la nostra història un cosa em va cridar l'atenció: la presó.
Esta en un racó del claustre, just al costat de la porta de sortida de la sala on es projecta l'audiovisual. Només un lletreret petit dona fe d'aquest indret.
Esta en un racó del claustre, just al costat de la porta de sortida de la sala on es projecta l'audiovisual. Només un lletreret petit dona fe d'aquest indret.
 |
| Foto de la presó des de dintre |
Aquest forat fosc i humit era la presó. Qui hi anava a parar? un assassí despiatat o potser algú que portava la contrària al prior?
No hi ha cap finestra (potser n'hi havia...), el sostre és alt, molt alt, el terra no és ni de pedra, és terra... El qui anava a parar aquí hauria de compartir la humitat amb ratolins, escarabats....amb molta sort el wc debia ser una galleda o potser ni això. No es pot sobreviure gaire temps en un lloc com aquest, i, qui sap si es tractava d'això, de que l'infeliç de torn morís, i clar, havia estat mort natural... natural és morir en segons quines condicions!
En plena novel·la mental, un cant d'un ocell! , és el fantasme d'algún comdenat? un missatge del més enllà?
-Xiu, xiu, xiu!!!
- Nen, vols parar una estonetaaa!
De sortida, en el claustre, uns soferts avis amb el nét a qui han comprat un siurell...
No hi ha cap finestra (potser n'hi havia...), el sostre és alt, molt alt, el terra no és ni de pedra, és terra... El qui anava a parar aquí hauria de compartir la humitat amb ratolins, escarabats....amb molta sort el wc debia ser una galleda o potser ni això. No es pot sobreviure gaire temps en un lloc com aquest, i, qui sap si es tractava d'això, de que l'infeliç de torn morís, i clar, havia estat mort natural... natural és morir en segons quines condicions!
En plena novel·la mental, un cant d'un ocell! , és el fantasme d'algún comdenat? un missatge del més enllà?
-Xiu, xiu, xiu!!!
- Nen, vols parar una estonetaaa!
De sortida, en el claustre, uns soferts avis amb el nét a qui han comprat un siurell...
Tornem cap al cotxe. Encara ens quedem tres visites per fer. Renoi, quina calor...! I de camí, malgrat l'apretada agenda, la calor i la veu de la senyora del GPS, un riure sofocat... Tots dos no podem reprimir el riure! nosaltres mirant per una finestra quan tenim la porta al costat!!! N'hi ha per penviar-nos a la presó!, bé, potser no n'hi ha per tant!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario