Quan sents a dir que algú ha estat increpat, agredit , etc., la resposta més immediata és dir un "no" rotund. No a les agressions de qualsevol mena, no a les coaccions, no a l’assetjament, no a tantes i tantes coses per l'estil.
Però parlem dels escraches. D'entrada, ningú té dret a envair la privacitat de ningú ni d'increpar a ningú. Però de sortida, parem a pensar què ens ha portat a la societat a actuar d'aquesta manera.
L'expresident González deia que un nen no té perquè aguantar això, referint-se als fills d'un polític que estaven a casa quan la "patuleia" envaïa el seu portal. Potser no.
Però, i els fills dels milers de persones deshauciades? han de sortir de casa seva davant d'una ordre judicial com si fossin apestats? han de perdre el present i probablement el futur? Qui es preocupa d'ells? els polítics garantiran que tindran la mateixa educació i les mateixes oportunitats que els fills del polític a quin van dir el nom del porc?
Als nens del polític de torn els hi explicaran (la nanny anglesa probablement) que la xusma violenta, antidemòcrata.... etc. els ha atacat perquè el papà o la mamà tenen un càrrec públic democràticament aconseguit, faltaria més i que no accepten el joc democràtic, bla, bla, bla.
Potser no els diran que cobren una barbaritat per no fotre res. Probablement tampoc els explicaran que els hi importa un bledo provocar danys irreparables a milers de persones perquè, al cap i a la fi, la classe política s'ha convertit en una casta, que es blinda i protegeix per perpetuar-se i que cada cop està més allunyada d'aquells a qui representa.
Quan una persona ha perdut la feina, la seguretat vital que li proporcionava tenir uns ingressos, a continuació per la vivenda, l'autoestima i sovint l'equilibri psicològic només, li queda una cosa per perdre: la por.
I ara la gent, els ciutadans normals i corrents estem perdent la por. Les revoltes del passat s'han produït per gana, no per filosofies, no ens enganyem. El que ha encès a la gent a fer segons què ha estat que no tenien res per perdre. I quan algú no té res per perdre es torna perillós.
El fet que cada dia apareguin nous escàndols de corrupció des del poble més petit fins a la testa coronada de l'estat fa que la nàusea cap als polítics creixi. Els ciutadans no en tenim prou amb el copet a l'espatlla. Calen solucions. La desigualtat és tant gran entre ells i nosaltres que cada cop serà més difícil poder reconciliar-nos.
Potser si, per exemple els nens Pujol haguessin de tornar els diners robats (diguem les coses pel seu nom: robats), els Bárcenas, Blanco, etc. passessin per l'adreçador tornant els diners i rebessin una sentència judicial justa, la gent, la xusma cridanera sentiria que se li torna part de la dignitat. Però mentre tinguin impunitat per seguir portant calers a paradisos fiscals, cobrant un munt de diners, de vegades camuflats sota dietes i altres patranyes, mentre continuïn enfoten-se dels ciutadans a la seva cara, i és clar, legislant per protegir-se, crec que la pressió ciutadana tipus escraches anirà en augment.
I qui sap si és necessari que a algun pocavergonya li caigui un castanyot per comprovar que ja n'hi ha prou. Els nostres polítics hauran d'adonar-se fins a quin punt hi ha misèria i fins a quin punt s'han passat de la ratlla. Cada vegada hi ha més gent que ho ha perdut tot, i que està perdent la por.
La casta política creu que amenaçant a la gent amb la justícia, o fins i tot amb la presó aconseguiran frenar a persones que ja no tenen res a perdre. Que et posen a la presó? Vale, tindràs un sostre que ara no tens, tindràs tres àpats al dia que ara no tens assegurats, calefacció que tampoc en tens, aigua calenta i amb sort, encara podràs tenir un psicòleg. I quan surtis cobraràs l'atur que ara ja no cobres.
El que és més perillós d'això és entrar en un espiral de violència descontrolada, que rebi qui no hi té culpa i que el clima social s'enverini. A veiam si ells, polítics i banquers inclosos, tasten la inseguretat i el sofriment per adonar-se que n'han fet un gra massa i ara tot el que ells mateixos han provocat se'ls pot tornar en contra.
En fi que passi el que ha de passar, però que passi ja !
.jpg)