Fly, fly ..!

Tornant de Madrid, a darrera hora del dia després d’un dia  curull de feina, vaig mirar amb enuig el número del seient de l’avió: fila 31. És a dir, darrera del tot. Em vaig asseure confortada per la idea que estava a la finestra i al menys podria mirar el paisatge aeri malgrat ser de nit i gaudir de la vista de Barcelona des de l’aire quan l’avió s’apropa des del mar per aterrar.

Em cridà l’atenció la conversa entre les dues passatgeres que es van asseure al costat. Estaven agradablement sorpreses per l’amabilitat de les hostesses de Vueling. Tornaven a BCN després de passar uns dies amb les filles a Madrid. Xerrant, xerrant van explicar que acostumaven a quedar tres amigues per dinar un dia de tant en tant, però… els preus del low cost aeri els va portar a pensar que podien anar a dinar a Menorca, París, Bruseles, etc.  pel mateix preu que els hi costava el bus… i al vespre tornar a casa.

-       Hem arribat a volar per quatre euros! – exclamava la morena exultant

-       Ens fa molta il·lusió! - deia la rossa

Ja no treballaven i els hi faltaven hores.

-       Ara anem a anglès, és que per anar pel món és molt útil! Ens costa, però també ens ho passem bomba!

Aquestes son les dones de Nivell 21!