EL PIJO-TONTO

En mig de temes tan seriosos em permeto fer un comentari sobre una espècie que habita entre nosaltres que per temes que res tenen a veure amb Nivell 21 em fa molta gràcia parlar-ne. Es tracta del pijo-tonto.

No surt de la convergència en un exemplar mateix  de pijo amb amb el fet de tenir una intel·ligència baixa. No, no, el pijo-tonto existeix per si mateix.
Acostuma a estar en l'àmbit dels negocis, normalment està titulat per una escola universitària privada. I el pobrissó es creu que encara està als anys vuitanta, amb allò del "ejecutivo agresivo" i el yuppie americà però amb uns tocs d'arrogància i mala educació realment repel·lents.

El pijo-tonto acostuma a arribar tard a les reunions, suposo que pensa que el fet d'esperar fins a tres quarts d'hora posa en inferioritat de condicions al contricant, perquè per la seva estreta visió, qui sigui que negocia amb ell és un contrincant. Aplica la vella excusa de fer veure que s'ha equivocat d'hora, o que la secretaria ha posat la pota... depen de la seva imaginació, tot i que normalment no s'hi encaparra gaire i diu que hi ha hagut una confusió amb l'hora (confusió de l'altre, evidentment).  Llavors, desplega la seva prepotència com qui desplega un mocador de paper. I el pobre bitxo és tant curt que no s'ha parat a pensar que mai saps qui tens davant, mai saps qui és en realitat la persona que està parlant amb tu, i sobre tot no sap que la vida dona moltes voltes...
Ah! m'oblidava de dir que aprofita totes les ocasions per exhibir categoria, poder i classe malgrat tenir escassos coneixements de tantes i tantes coses que per poder parlar hauria de conèixer.

Si tens temps i estàs de bon humor pots passar una estona divertida fent-li dir bestieses. Però quan vas apretadíssim de feina i al cap d'unes hores has d'agafar un avió per assistir a una reunió important a molts kilòmetres... l'actuació del pobre pijo-tonto és com  un desafiament. Sembla que et digui: fins  a on m'aguantaràs? Sort que, amb cristiana ressignació, penses que qui l'ha de suportar a diari té més pena que tu, i que ell mateix també té prou pena...

Recomano seguir la seva evolució, llavors es pot comprovar que els temps acostuma a posar-lo  al seu lloc... malgrat que el mateix temps i el pijo-tonto et deixin sense sopar per no perdre l'avió !

Ben segur que tots coneixeu un exemplar de pijo-tonto, i crec que el nom us semblarà encertat!
I espero que no el tingueu massa a prop!