DESEMBRE

Ja tenim una nova edició de Nivell 21. Entre dilluns i dimarts es repartirà l'edició en paper. Podeu descarregar-la a la web:
www.7diesvalles.com

Un, dos i ... tres

Aquesta propera edició de Nivell 21 inclourà un reportatge sobre els balls de saló. I en mig del pont de la Purissima vaig acabar d'enllestir algunes dades que em mancaven amb l'ajut del director de l'escola de ball St. Cugat, Jesús Curto.
Després de respondre a les meves preguntes "tècniques" vam començar a parlar del millor de les entrevistes: les anècdotes. És curiós com una activitat com aquesta funciona com una autèntica teràpia i com els professors i responsables de les escoles de ball han de fer de psicòlegs. Ajuden a superar la timidesa, el sentit del ridícul, etc. etc. Però el que més em va cridar l'atenció va ser constatar que hi ha parelles que van a ballar per intentar superar les seves dificultats com a parella. fer una activitat conjunta que a més requereix coordinació entre els dos pot ajudar, però, potser no n'hi ha prou, o potser si... crec persornalment que l'ingredient principal és voler.
En arribar a casa, comento el tema del ball davant la mirada escèptica del meu marit. Mira, si és molt fàcil: un, dos.. i tres! Però resulta que no és pas tant fàcil!!

TENEN NIVELL... I TANT QUE EN TENEN...!

Un dels punts més importants d'aquest projecte va ser escollir uns col·laboradors professionals, de prestigi, amb nivell. Va ser una feina llarga i feixuga i més tractant-se d'un projecte nou. Però ho vam aconseguir.

Ahir vespre vaig visitar un client/col·laborador, l'escola d'estètica de Tere Afan. No fan fer pont, continuaven treballant per tenir a punt unes fotografies i una feina per una presentació que han de fer properament. La manera de treballar, la visió seriosa de la realitat i l'esforç no deixen lloc per a dubtes: hi ha nivell.
Comento aquest cas sense voler desmereixer ningú, només perquè, en un dia de "festa" allà estavem moltes persones, treballant, apostant per la professionalitat sense baixar ni un centímetre el llistó de la feina ben feta.

A partit dels artícles de Nivell 21 s'han obert altres camps per alguns dels nostres col·laboradors. I anem pel nº 4 !!!
Estem molt orgullosos dels nostres col·laboradors, i mereixen un escrit propi en aquest blog!

NOVEMBRE

Ja està al carrer Nivell 21 de novembre. La revista surt a finals de mes, la darrera setmana concretament.

En aquesta edicció hi ha un reportatge sobre la conducció de les persones grans i la conveniència o no de limitar legalment l'edat màxima per poder conduir. Per a documentar-nos ens vam entrevistar amb el director general de trànsit, sr. Joan Aregio. Segur que aquest tema "aixecarà polseguera"
I ja tenim cartes al director! Dues d'elles fan referència a l'artícle d'octubre sobre casar-se a partir dels seixanta i un altre sobre el medi ambient.

I ara... doncs treballant per a l'edició de desembre, que espere qeu surti al carrer el dia 20.
Mentre acabem d'enllestir la web pròpia a Nivell 21, podeu descarregar-vos l'edicíó des de la web de l'altra revista nostra:
http://www.7diesvalles.com/
Fins aviat !

OCTUBRE SENSE PARAR...

Ja en tenim un altre..! ja va sortir al carrer l'edició d'octubre de Nivell 21 i els imputs que ens venen no poden ser més favorables. Des de Barcelona ciutat, Sant Cugat del Vallès, Valls, Falset, Sabadell i Castellar del Vallès arriben opinions de lectors i afortunadament també arriben possibles anunciants.
Però ni hi ha temps per perdre... Nivell 21 i l'altre revista nostra (que està a punt de complir disset anys i és setmanal !) requereixen la nostra atenció i la nostra dedicació d'una manera constant. No ens podem aturar....

I COM QUE EL SISTEMA NO EM DEIXA INSERTAR LA IMATGE DE LA NOVA EDICIÓ, QUI VULGUI VEURE-LA I DESCARREGAR-LA PODRÀ FER-HO DES DE:

http://www.7diesvalles.com/

Continuant

Ja tenim al carrer l'edició de setembre de Nivell 21. Però no hi ha temps per reposar ni un minut.  Ja s'està teballant en la d'octubre.

I com que el millor talent de qui escriu és complicar-se la vida, éstic preparant un reportatge sobre trobar parella a partir dels 60 anys. Ai! quin tema!

És molt senzill parlar de l'amor, de romanticisme i de que això no coneix edat. Ara, si el que volem és parlar del tema seriosament, tocant els aspectes bonics i els que no son tant bonics... la cosa es complica. I més ara que hi ha tant enrenou amb el casament de la Duquesa de Alba.

I parlant de l'aristòcrata i del seu enamorat, si aquesta senyora fos una pensionista amb 400 euros cada més i prou, hauria trobat un home relativament jove per casar-se? Si  la resposta és afirmativa, a veure si algú que tinc a prop troba un promès jove, net, elegant i ric, per és tracta d'una dona que, com la majoria, potser ha perdut el col·làgen però no pas el bon gust!

L'ALT CAMP

Nivell 21 inclourà reportatges de les comarques catalanes. I preparant el de L'Alt Camp vam visitar la capital, Valls i altres municipis.Es va escollir justament el dijous passat dia 7, dia en que es constituia el Consell Comarcal. La Marina R. ens va atendre a les oficines del Consell i ens explicà una mica més d'aquesta comarca associada a calçots, castellers i al monestir de Santes Creus.És una noia menuda, eixerida, amb uns ulls verts plens de vida i entusiasme per totes les coses conegudes i menys conegudes de la seva comarca.

I sota una canícula digna de menció, el director comercial i qui escriu vam visitar el monestir de Santes Creus. Que s'hi estava de bé!
Dins l'església, Pere el Gran, Jaume II, Blanca d'Anjou reposen en el silenci, indiferents a les tribulacions del món, els sarcòfacs de pedra donen testimoni d'una història nostra que es va oblidant amb el pas dels anys, al menys és aquesta la impressió meva.
El claustre ple de taronjers, les branques més altes conserven el seus fruits, segur que més d'un visitant s'ha endut les taronjes de les branques baixes, a les parets, sarcòfacs de pedra guarden les restes d'importants senyors medievals, seguim donant la volta, un gran finestral ens atrau la mirada. Sense dir res, tots dos pugem al banc de pedra que hi ha sota, és la sala capitular. I ben pensat, per què no entrem per la porta? Al costat s'obre una gran portalada... (i nosaltres mirant per la finestra!), sense dir res, baixem de pressa, up!

I en aquesta peça de la nostra història un cosa em va cridar l'atenció: la presó.
Esta en un racó del claustre, just al costat de la porta de sortida de la sala on es projecta l'audiovisual. Només un lletreret petit dona fe d'aquest indret.



Foto de la presó des de dintre



Aquest forat fosc i humit era la presó. Qui hi anava a parar? un assassí despiatat o potser algú que portava la contrària al prior?

No hi ha cap finestra (potser n'hi havia...), el sostre és alt, molt alt, el terra no és ni de pedra, és terra... El qui anava a parar aquí hauria de compartir la humitat amb ratolins, escarabats....amb molta sort el wc debia ser una galleda o potser ni això. No es pot sobreviure gaire temps en un lloc com aquest, i, qui sap si es tractava d'això, de que l'infeliç de torn morís, i clar, havia estat mort natural... natural és morir en segons quines condicions!

En plena novel·la mental, un cant d'un ocell! , és el fantasme d'algún comdenat? un missatge del més enllà?
-Xiu, xiu, xiu!!!
- Nen, vols parar una estonetaaa!
De sortida, en el claustre, uns soferts avis amb el nét a qui han comprat un siurell...

Tornem cap al cotxe. Encara ens quedem tres visites per fer. Renoi, quina calor...! I de camí, malgrat l'apretada agenda, la calor i la veu de la senyora del GPS, un riure sofocat... Tots dos no podem reprimir el riure! nosaltres mirant per una finestra quan tenim la porta al costat!!! N'hi ha per penviar-nos a la presó!, bé, potser no n'hi ha per tant!!