L'HOME/DONA OCUPAT/A (oh..! ufff...! )

Mentre estic pulint el proper artícle "seriós" voldria fer una petita reflexió sobre un altre personatge que mora per les nostres selves urbanes. Es tracta de l'home ocupat o la dona ocupada perquè tant pot ser home com dona.
La seva activitat professional pot ser molt diversa, però tots tenen en comú que estan mooooolt ocupats, estressats, enfeinaaaats i van de bòoooooolit SEMPRE.
No només podem observar aquesta característica amb el seu tracte quotidià, sinó que també podem veure-la en aquesta mena de "querido diario" en que s'han convertit molts blogs (potser aquest també, qui sap!).
El nostre personatge ocupat té el mòbil (Blacberry o Iphone preferiblement) sempre sonant. Té molts missatges per respondre al seu correu i quantitat de trucades al fixe. Per això quan parles amb ell o ella sempre respon amb un: oooh! no sé si podré... ufff....! és que vaig de bòlit... De fet, el que se li demana és que compleixi amb la seva feina, res més.
Però, sempre hi ha un moment que et fa pena demanar-li res malgrat sigui la seva feina, perquè pobrissó, penses, si la criatura no pot ni respirar, a veure si caurà malalt...
I just llavors és quan hem de començar a avaluar perquè el nostre home ocupat està taaaaant estressat:
- no contesta mai a les trucades, així s'assegura de tenir una legió de gent emprenyant-lo constantment
- no contesta al correu, amb lo qual la gent truca al mòbil i en no trobar-lo tampoc, truca al fixe, atabalant així la pobre persona que recull les trucades
- quan arriba a l'oficina té un munt de notes a les quals no fa cas
- sempre diu:: m'ho miro i et truco... és que ara estic molt ocupat... I, evidentment, mai ho fa
- arriba tard a tot arreu, així dona la imatge que està moooolt ocupat
- no desconecta el mòbil ni el posa en silenci en cap reunió, així reforça la seva imatge d'home estressat
- mai es prepara cap reunió ni mai arribes amb ell a cap conclusió, com que no paren de trucar-lo i no es pot concentrar...
I, el més important, te una persona que és qui fa la seva feina, però la fa sense fer soroll, passant desapercebut, sense posar-se medalles.
Llavors, per què està tant ocupat el nostre "home ocupat"? Potser perquè en reatitat és un papanates que tindria feina fer justificar en què ocupa el dia?
Però, no siguem dolents, penseu que mantenir la imatge d'estressat li dona molt feina, és com un actor pofessional que ha de fer creure al mon que només treballa ell. Ha d'estar atent a no acabar gaires coses, a ser objecte d'atenció i a fer veure tot el sant dia que ja es lleva estressat. I això pot ser estressant de debò.

Ara, també, un dia, moguts per la compassió li podriem suggerir que se'n vagi a reposar a les llistes de l'atur, llavors es recuperarà de tanta feina com ha fet.

JA TENIM L'EDICIÓ DE JUNY !

Ja ha sortit la nova edició de Nivell 21.

Esperem que us agradi i també estem oberts a noves suggerències.

En aquesta edició repetim el reportatge de societat sobre la conducció degut a l'interès que va suscitar entre els lectors. Sens dubte és un tema apasionant i que genera polèmica i serà difícil que tots ens posen d'acord. Hem de limitar per dalt l'edat per poder conduir?,  és l'edat el criteri  a seguir o bé hauriem de parlar de cada persona? som capaços d'acceptar que els nostres refleses, la vista, etc ja no son com abans i hem de deixar de conduir? Estem preparats per acceptar-ho? què poden fer les famílies amb una perosna gran que es nega a deixar de conduir malgrat sigui més que evident que ja no pot fer-ho? i l'administració què hi diu?

Moltes preguntes, oi?

EL PIJO-TONTO

En mig de temes tan seriosos em permeto fer un comentari sobre una espècie que habita entre nosaltres que per temes que res tenen a veure amb Nivell 21 em fa molta gràcia parlar-ne. Es tracta del pijo-tonto.

No surt de la convergència en un exemplar mateix  de pijo amb amb el fet de tenir una intel·ligència baixa. No, no, el pijo-tonto existeix per si mateix.
Acostuma a estar en l'àmbit dels negocis, normalment està titulat per una escola universitària privada. I el pobrissó es creu que encara està als anys vuitanta, amb allò del "ejecutivo agresivo" i el yuppie americà però amb uns tocs d'arrogància i mala educació realment repel·lents.

El pijo-tonto acostuma a arribar tard a les reunions, suposo que pensa que el fet d'esperar fins a tres quarts d'hora posa en inferioritat de condicions al contricant, perquè per la seva estreta visió, qui sigui que negocia amb ell és un contrincant. Aplica la vella excusa de fer veure que s'ha equivocat d'hora, o que la secretaria ha posat la pota... depen de la seva imaginació, tot i que normalment no s'hi encaparra gaire i diu que hi ha hagut una confusió amb l'hora (confusió de l'altre, evidentment).  Llavors, desplega la seva prepotència com qui desplega un mocador de paper. I el pobre bitxo és tant curt que no s'ha parat a pensar que mai saps qui tens davant, mai saps qui és en realitat la persona que està parlant amb tu, i sobre tot no sap que la vida dona moltes voltes...
Ah! m'oblidava de dir que aprofita totes les ocasions per exhibir categoria, poder i classe malgrat tenir escassos coneixements de tantes i tantes coses que per poder parlar hauria de conèixer.

Si tens temps i estàs de bon humor pots passar una estona divertida fent-li dir bestieses. Però quan vas apretadíssim de feina i al cap d'unes hores has d'agafar un avió per assistir a una reunió important a molts kilòmetres... l'actuació del pobre pijo-tonto és com  un desafiament. Sembla que et digui: fins  a on m'aguantaràs? Sort que, amb cristiana ressignació, penses que qui l'ha de suportar a diari té més pena que tu, i que ell mateix també té prou pena...

Recomano seguir la seva evolució, llavors es pot comprovar que els temps acostuma a posar-lo  al seu lloc... malgrat que el mateix temps i el pijo-tonto et deixin sense sopar per no perdre l'avió !

Ben segur que tots coneixeu un exemplar de pijo-tonto, i crec que el nom us semblarà encertat!
I espero que no el tingueu massa a prop!

DESEMBRE

Ja tenim una nova edició de Nivell 21. Entre dilluns i dimarts es repartirà l'edició en paper. Podeu descarregar-la a la web:
www.7diesvalles.com

Un, dos i ... tres

Aquesta propera edició de Nivell 21 inclourà un reportatge sobre els balls de saló. I en mig del pont de la Purissima vaig acabar d'enllestir algunes dades que em mancaven amb l'ajut del director de l'escola de ball St. Cugat, Jesús Curto.
Després de respondre a les meves preguntes "tècniques" vam començar a parlar del millor de les entrevistes: les anècdotes. És curiós com una activitat com aquesta funciona com una autèntica teràpia i com els professors i responsables de les escoles de ball han de fer de psicòlegs. Ajuden a superar la timidesa, el sentit del ridícul, etc. etc. Però el que més em va cridar l'atenció va ser constatar que hi ha parelles que van a ballar per intentar superar les seves dificultats com a parella. fer una activitat conjunta que a més requereix coordinació entre els dos pot ajudar, però, potser no n'hi ha prou, o potser si... crec persornalment que l'ingredient principal és voler.
En arribar a casa, comento el tema del ball davant la mirada escèptica del meu marit. Mira, si és molt fàcil: un, dos.. i tres! Però resulta que no és pas tant fàcil!!

TENEN NIVELL... I TANT QUE EN TENEN...!

Un dels punts més importants d'aquest projecte va ser escollir uns col·laboradors professionals, de prestigi, amb nivell. Va ser una feina llarga i feixuga i més tractant-se d'un projecte nou. Però ho vam aconseguir.

Ahir vespre vaig visitar un client/col·laborador, l'escola d'estètica de Tere Afan. No fan fer pont, continuaven treballant per tenir a punt unes fotografies i una feina per una presentació que han de fer properament. La manera de treballar, la visió seriosa de la realitat i l'esforç no deixen lloc per a dubtes: hi ha nivell.
Comento aquest cas sense voler desmereixer ningú, només perquè, en un dia de "festa" allà estavem moltes persones, treballant, apostant per la professionalitat sense baixar ni un centímetre el llistó de la feina ben feta.

A partit dels artícles de Nivell 21 s'han obert altres camps per alguns dels nostres col·laboradors. I anem pel nº 4 !!!
Estem molt orgullosos dels nostres col·laboradors, i mereixen un escrit propi en aquest blog!

NOVEMBRE

Ja està al carrer Nivell 21 de novembre. La revista surt a finals de mes, la darrera setmana concretament.

En aquesta edicció hi ha un reportatge sobre la conducció de les persones grans i la conveniència o no de limitar legalment l'edat màxima per poder conduir. Per a documentar-nos ens vam entrevistar amb el director general de trànsit, sr. Joan Aregio. Segur que aquest tema "aixecarà polseguera"
I ja tenim cartes al director! Dues d'elles fan referència a l'artícle d'octubre sobre casar-se a partir dels seixanta i un altre sobre el medi ambient.

I ara... doncs treballant per a l'edició de desembre, que espere qeu surti al carrer el dia 20.
Mentre acabem d'enllestir la web pròpia a Nivell 21, podeu descarregar-vos l'edicíó des de la web de l'altra revista nostra:
http://www.7diesvalles.com/
Fins aviat !