MORIR MATANT

Un dels aspectes més interessants de la feina dels que ens dediquem a la comunicació és la quantitat de persones que coneixes i la quantitat d’històries reals que veus.

Avui voldria referir-me a una problema que té molta gent i que sovint s’evita mencionar: els pares o familiars grans, capaços físicament i mentalment però... violents, manipuladors, maltractadors, etc.

Quan arribem a una certa edat tots som fruit de la nostra pròpia història. Una història que de vegades escrivim nosaltres i que d’altres ens veiem obligats a seguir, com si d’un guió pervers es tractés. Un metge especialista en geriatria comentava: “és molt fàcil maltractar a un nen, el mal és que quan és gran se’n recorda”. Aquesta frase terrible podria resumir molt bé aquesta història.

Quan una persona ha estat maltractadora tota la vida no canvia a bé quan és gran, al contrari, perfecciona la seva actuació i emparant-se en l’edat  (i de vegades en  la llei!) adquireix el grau màxim de refinament en la tortura.

I, què  poden fer les persones o famílies que es troben en aquesta situació? Doncs ben poca cosa. Probablement només puguin buscar assessorament mèdic i legal i potser suport psicològic. Res més.

Esgarrifa el cas d’una gran professional del sector mèdic que ha patit en primera persona aquests fets. El maltractador la va atacar on més mal li podia fer:  els fills, i aprofitant que era vídua i havia de tirar un negoci endavant tota sola, la va difamar  fins a límits increïbles, arribant a intentar perjudicar-la greument en la seva professió. Sembla ser que l’odi no té límits.

Aquest és un tema desagradable però existent. A Nivell21 es tocarà amb la seriositat que mereix. Encara que només hi hagi un lector que hi trobi suport haurà valgut la pena.

QUI ÉS GRAN?

Cala S'Alguer a Palamós 1.970

Tres nens i un gos. El gos, al seu aire, i els nens col·locats per ordre d'edat. El de l'esquerra és el més gran, té 10 anys, el del mig en te 9 i la nena en te 5.

Si en aquell moment algú hagués preguntat a qualsevol dels tres si una persona de 40 anys era gran segur que haguessin contestat que si, que ho era molt de gran. I una de 50? ufff ! molt gran...!

Si a aquests mateixos personatges els hi fessin ara aquesta pregunta segur que la seva resposta seria molt, però molt diferent.

Quan diem que Nivell21 és una publicació per a persones a partir dels 40 anys cal explicar perquè aquesta xifra. Es tracta d'una etapa de la vida en la qual s'ha assolit una maduresa intel·lectual, on es veuren les coses des de certa experiència. I encara s'es jove per moltíssimes coses, des de tenir fills a estudiar una carrera. A més, normalment, encara es tenen pares, la qual cosa fa que s'estigui entre dues generacions, la dels fills i la dels pares, i en alguns casos cada cop més habituals, hi també avis. Per tant, deixem clar que l'edat només és una xifra.

AVANÇAR EN TEMPS DE CRISI

Quan una empresa petita com la nostra es planteja treure un producte nou en un temps com el que estem sempre hi ha qui et recorda (com si no ho sapiguessis!) que estem immersos en una gran crisi econòmica. Després hi ha el teòric que opina que justament és en temps de crisi quan surten les millors oportunitats.

El que és ben cert és que molts dels que donen consells des d'un càrreg important no han treballat mai a l'empresa real. Molts d'ells limiten la seva experiencia laboral al món de la política i empreses i/o institucions relacionades amb l'administració. Pocs d'ells han viscut situacions reals, pocs saben com  n'és de diferent teoritzar a actuar. El més graciós és que més de quatre es creuen molt savis. Aconsellar, manar, legislar, i perquè no, criticar des de la teoria és molt senzill. Ara, quan estàs al món real, les grans frases ideològiques esdevenen còmiques.

Començar un projecte nou en un empresa petita requereix potser un cert punt de follia. O no. El que està clar és que cal sempre mirar endavant i si pot ser intentar veure el demà amb tots els riscos que això comporta i amb tots els aventatges que té avançar-te a qualsevol situació.