Un dels aspectes més interessants de la feina dels que ens dediquem a la comunicació és la quantitat de persones que coneixes i la quantitat d’històries reals que veus.
Avui voldria referir-me a una problema que té molta gent i que sovint s’evita mencionar: els pares o familiars grans, capaços físicament i mentalment però... violents, manipuladors, maltractadors, etc.
Quan arribem a una certa edat tots som fruit de la nostra pròpia història. Una història que de vegades escrivim nosaltres i que d’altres ens veiem obligats a seguir, com si d’un guió pervers es tractés. Un metge especialista en geriatria comentava: “és molt fàcil maltractar a un nen, el mal és que quan és gran se’n recorda”. Aquesta frase terrible podria resumir molt bé aquesta història.
Quan una persona ha estat maltractadora tota la vida no canvia a bé quan és gran, al contrari, perfecciona la seva actuació i emparant-se en l’edat (i de vegades en la llei!) adquireix el grau màxim de refinament en la tortura.
I, què poden fer les persones o famílies que es troben en aquesta situació? Doncs ben poca cosa. Probablement només puguin buscar assessorament mèdic i legal i potser suport psicològic. Res més.
Esgarrifa el cas d’una gran professional del sector mèdic que ha patit en primera persona aquests fets. El maltractador la va atacar on més mal li podia fer: els fills, i aprofitant que era vídua i havia de tirar un negoci endavant tota sola, la va difamar fins a límits increïbles, arribant a intentar perjudicar-la greument en la seva professió. Sembla ser que l’odi no té límits.
Aquest és un tema desagradable però existent. A Nivell21 es tocarà amb la seriositat que mereix. Encara que només hi hagi un lector que hi trobi suport haurà valgut la pena.
No hay comentarios:
Publicar un comentario