ESPERANT

De vegades penso que ens aquest país som víctimes d'un mal genètic, endèmic o  que alguna mena de virus de la terra que ens ataca.
Heu contat les hores que al llarg dels anys heu pedut esperant? Si, esperant. Esperant la persona que us ha citat o amb qui heu quedat i es presenta tard. Esperant que us atenguin quan vosaltres heu arribat a l'hora concertada. Esperant que us envïin aquella documentació que heu quedat i que us cal per seguir treballant. Esperant. Esperant...

Es comenta que un advocat americà va anar al dentista. Va arribar a l'hora convinguda i el van tenir més d'un hora esperant. Al cap dels seus dies, el dentista va rebre una factura de l'advocat corresponent a una hora del seu temps ja que la impuntualitat del dentista li havia fet perdre una hora del seu exercici professional.

Potser hauriem de començar a donar al temps el valor que te, i sobretot, les conseqüències que té que et facin perdre'l com un babau.

Quan, per fi, comences a parlar amb aquella persona estàs ja fregit d'esperar i probablement facis tard tu a la seguent cita que tens programada. Total, vas depressa. I si vas de pressa comentes només el més necessari o el que tu creus que és el més urgent en aquell moment, aplaçant així coses que al final poden explotar-te per haver-les deixat aparcades. Amdues parts en voleu passar tanta via que al final la feina es fa de manera incompleta i a més a més, malament.
Quan aquesta situació es produeix per temes professionals, el que ja és per llogar-hi cadires, és una excussa molt recorreguda: tenia molta feina.
Acàs potser hem quedat per fer petar la xerrada?

El problema de fons, al meu entendre, és que no ens organitzem la feina, que treballem improvisant, atenent a qui més crida en primer lloc. Arribar a l'hora està mal vist. Es continua treballant de manera "chapuzera" i poc seriosa.

Evidentment això no val per tothom, però crec sincerament que és un problema que té la nostra societat i que hauriem d'intenatr posar-hi remei.

Potser cal dir finalment que estic escribin això a les onze del matí, esperant. Esperant a una persona amb qui havia quedat a les nou del mati. Això si, cap a les deu ha tingut el detall de trucar per dir que arribava en un moment.
A les nou i poc m'han trucat per si podiem quedar i he dit que no podia i ho he aplaçat per la tarda. A les dotze he quedat amb un altre persona. Si contes l'estona de desplaçament, em sembla que no hi seré pas a l'hora... hauré d'aplaçar-ho? doncs sembla que si.

NOTA: 2/4 de 12 i sense novetats

Fly, fly ..!

Tornant de Madrid, a darrera hora del dia després d’un dia  curull de feina, vaig mirar amb enuig el número del seient de l’avió: fila 31. És a dir, darrera del tot. Em vaig asseure confortada per la idea que estava a la finestra i al menys podria mirar el paisatge aeri malgrat ser de nit i gaudir de la vista de Barcelona des de l’aire quan l’avió s’apropa des del mar per aterrar.

Em cridà l’atenció la conversa entre les dues passatgeres que es van asseure al costat. Estaven agradablement sorpreses per l’amabilitat de les hostesses de Vueling. Tornaven a BCN després de passar uns dies amb les filles a Madrid. Xerrant, xerrant van explicar que acostumaven a quedar tres amigues per dinar un dia de tant en tant, però… els preus del low cost aeri els va portar a pensar que podien anar a dinar a Menorca, París, Bruseles, etc.  pel mateix preu que els hi costava el bus… i al vespre tornar a casa.

-       Hem arribat a volar per quatre euros! – exclamava la morena exultant

-       Ens fa molta il·lusió! - deia la rossa

Ja no treballaven i els hi faltaven hores.

-       Ara anem a anglès, és que per anar pel món és molt útil! Ens costa, però també ens ho passem bomba!

Aquestes son les dones de Nivell 21!

ENS DONEM PER INFORMATS

Des d'un temps ençà, potser per això de la crisi, les redaccions rebem quantitat de correus informant-nos. Qui ens infoma? les agències de comunicació i mitjans. De què ens informen? doncs que un client seu ha tret un producte nou, que ha remodelat la botiga, o senzillament que és fantàstic.
Et posen un document adjunt que és un anunci amb tota regla i acaben el missatge demanant la publicació.

Probablement hi haurà algun mitjà que ho publiqui amb la intenció de fer que aquest client continui anuncinat-se pagant o que l'agència  li porti molts clients. No cal ni dir que això és un error. Es tracta senzillament de "veure si cola" i tenen una inserció gratis.

 Podem parlar sobre si la informació s'ha de pagar o no, però el que és indiscutible és que la publicitat si que es paga. I pretendre que els mitjans gratuïts fem publicitat gratis és, per dir-ho finament, estar tocat de l'ala.

Per tant, senyors de les agències, ens donem per informats que el seu client és fantàstic, i humilment els hi recomano que mirin de promocionar els seus clients d'un altre manera en lloc de convertir-los en correus brossa.

La Fundació CatalunyaCaixa passa a dir-se Fundació Catalunya-La Pedrera

La Fundació Catalunya-La Pedrera, en procés de constitució a partir de l'Obra Social de la Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa, creu en la proximitat i el dinamisme, aposta per la innovació i l'ètica i vol transformar en accions el compromís amb el territori i amb la seva gent.
És una Fundació que, en definitiva, aspira a tenir un paper actiu allà on interactua amb l'objectiu de transformar per millorar, des de la complicitat, el treball i la voluntat d'assolir excel·lència.
L'edifici de la Pedrera és la seu i far d'aquesta Fundació. Des del Passeig de Gràcia de Barcelona, il·lumina les cinc grans àrees de treball: impuls social, cultura, territori i medi ambient, coneixement i alimentació.

2013: any de canvis

Sembla que 2013 serà un any de renovacions per a nosaltres. Estem ja preparant un disseny nou i altres coses per a Nivell 21.

També ens pots seguir al Tuitter: @nivell21

Fins aviat!

UN NOU ESCENARI

Javier Castellano (editor de La Sierra de Madrid),
 Ana Ma. Saperas (directora de Nivell 21) i
 Javier Estrada (director de Plácet) com a ponents.

La falcultad de comunicació de Sant Pablo Ceu a Madrid va se escenari de les III Jornades Nacionals de Premsa Gratuita el passat 21 de juny.

Per tots els professionals està clar que tenim davant un nou escenàri. Sembla ser que el mon digital, evidentement ha vingut per qudar-se, però no suposa una amenaça per a les publicacions en paper, al contrari, en resulta un complement. Les especulacions que es feien fa uns cinc anys han resultat infundades.

Ara, el que està clar, és que el ciutadà no està disposat a pagar per a la informació, per tant, el futur dels mitjans de pagament es més incert que mai. Les subvencions públiques poden ser una via de sortida, però està clar que el preu és molt alt. La politització d'aquests mitjans posa en quarentena la imparcialitat de grans capçaleres que fins ara eren model de pluralitat. 

La crisi que estem passat ha canviat l'escenari on tots ens moviem i cal tenir en compte més que mai els criteris de professionalitat, imparcialitat política i els editors i directors de mitjans hem de ser uns assessors de comunicació per als nostres clients, sense perdre mai la conexió que uneix el mitjà amb els seus lectors. I hem d'oferir uns continguts de qualitat, fets per professionals d'un àrea o bé per periodistes, però d'alta qualitat.  No oblidem que el perfil de lector també ha canviat.

Van ser sens dubte unes jornades molt interessants, i sense entrar en questions tècniques, van resultar molt enriquidores.

L'HOME/DONA OCUPAT/A (oh..! ufff...! )

Mentre estic pulint el proper artícle "seriós" voldria fer una petita reflexió sobre un altre personatge que mora per les nostres selves urbanes. Es tracta de l'home ocupat o la dona ocupada perquè tant pot ser home com dona.
La seva activitat professional pot ser molt diversa, però tots tenen en comú que estan mooooolt ocupats, estressats, enfeinaaaats i van de bòoooooolit SEMPRE.
No només podem observar aquesta característica amb el seu tracte quotidià, sinó que també podem veure-la en aquesta mena de "querido diario" en que s'han convertit molts blogs (potser aquest també, qui sap!).
El nostre personatge ocupat té el mòbil (Blacberry o Iphone preferiblement) sempre sonant. Té molts missatges per respondre al seu correu i quantitat de trucades al fixe. Per això quan parles amb ell o ella sempre respon amb un: oooh! no sé si podré... ufff....! és que vaig de bòlit... De fet, el que se li demana és que compleixi amb la seva feina, res més.
Però, sempre hi ha un moment que et fa pena demanar-li res malgrat sigui la seva feina, perquè pobrissó, penses, si la criatura no pot ni respirar, a veure si caurà malalt...
I just llavors és quan hem de començar a avaluar perquè el nostre home ocupat està taaaaant estressat:
- no contesta mai a les trucades, així s'assegura de tenir una legió de gent emprenyant-lo constantment
- no contesta al correu, amb lo qual la gent truca al mòbil i en no trobar-lo tampoc, truca al fixe, atabalant així la pobre persona que recull les trucades
- quan arriba a l'oficina té un munt de notes a les quals no fa cas
- sempre diu:: m'ho miro i et truco... és que ara estic molt ocupat... I, evidentment, mai ho fa
- arriba tard a tot arreu, així dona la imatge que està moooolt ocupat
- no desconecta el mòbil ni el posa en silenci en cap reunió, així reforça la seva imatge d'home estressat
- mai es prepara cap reunió ni mai arribes amb ell a cap conclusió, com que no paren de trucar-lo i no es pot concentrar...
I, el més important, te una persona que és qui fa la seva feina, però la fa sense fer soroll, passant desapercebut, sense posar-se medalles.
Llavors, per què està tant ocupat el nostre "home ocupat"? Potser perquè en reatitat és un papanates que tindria feina fer justificar en què ocupa el dia?
Però, no siguem dolents, penseu que mantenir la imatge d'estressat li dona molt feina, és com un actor pofessional que ha de fer creure al mon que només treballa ell. Ha d'estar atent a no acabar gaires coses, a ser objecte d'atenció i a fer veure tot el sant dia que ja es lleva estressat. I això pot ser estressant de debò.

Ara, també, un dia, moguts per la compassió li podriem suggerir que se'n vagi a reposar a les llistes de l'atur, llavors es recuperarà de tanta feina com ha fet.