L'ALT CAMP

Nivell 21 inclourà reportatges de les comarques catalanes. I preparant el de L'Alt Camp vam visitar la capital, Valls i altres municipis.Es va escollir justament el dijous passat dia 7, dia en que es constituia el Consell Comarcal. La Marina R. ens va atendre a les oficines del Consell i ens explicà una mica més d'aquesta comarca associada a calçots, castellers i al monestir de Santes Creus.És una noia menuda, eixerida, amb uns ulls verts plens de vida i entusiasme per totes les coses conegudes i menys conegudes de la seva comarca.

I sota una canícula digna de menció, el director comercial i qui escriu vam visitar el monestir de Santes Creus. Que s'hi estava de bé!
Dins l'església, Pere el Gran, Jaume II, Blanca d'Anjou reposen en el silenci, indiferents a les tribulacions del món, els sarcòfacs de pedra donen testimoni d'una història nostra que es va oblidant amb el pas dels anys, al menys és aquesta la impressió meva.
El claustre ple de taronjers, les branques més altes conserven el seus fruits, segur que més d'un visitant s'ha endut les taronjes de les branques baixes, a les parets, sarcòfacs de pedra guarden les restes d'importants senyors medievals, seguim donant la volta, un gran finestral ens atrau la mirada. Sense dir res, tots dos pugem al banc de pedra que hi ha sota, és la sala capitular. I ben pensat, per què no entrem per la porta? Al costat s'obre una gran portalada... (i nosaltres mirant per la finestra!), sense dir res, baixem de pressa, up!

I en aquesta peça de la nostra història un cosa em va cridar l'atenció: la presó.
Esta en un racó del claustre, just al costat de la porta de sortida de la sala on es projecta l'audiovisual. Només un lletreret petit dona fe d'aquest indret.



Foto de la presó des de dintre



Aquest forat fosc i humit era la presó. Qui hi anava a parar? un assassí despiatat o potser algú que portava la contrària al prior?

No hi ha cap finestra (potser n'hi havia...), el sostre és alt, molt alt, el terra no és ni de pedra, és terra... El qui anava a parar aquí hauria de compartir la humitat amb ratolins, escarabats....amb molta sort el wc debia ser una galleda o potser ni això. No es pot sobreviure gaire temps en un lloc com aquest, i, qui sap si es tractava d'això, de que l'infeliç de torn morís, i clar, havia estat mort natural... natural és morir en segons quines condicions!

En plena novel·la mental, un cant d'un ocell! , és el fantasme d'algún comdenat? un missatge del més enllà?
-Xiu, xiu, xiu!!!
- Nen, vols parar una estonetaaa!
De sortida, en el claustre, uns soferts avis amb el nét a qui han comprat un siurell...

Tornem cap al cotxe. Encara ens quedem tres visites per fer. Renoi, quina calor...! I de camí, malgrat l'apretada agenda, la calor i la veu de la senyora del GPS, un riure sofocat... Tots dos no podem reprimir el riure! nosaltres mirant per una finestra quan tenim la porta al costat!!! N'hi ha per penviar-nos a la presó!, bé, potser no n'hi ha per tant!!







LA PREMSA GRATUITA ES TROBA A BARCELONA

Com es fa cada any, l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta ha celebrat la seva junta, en aquesta ocasió a la ciutat comtal.
7d Comunicació hi acudia fins ara com a editors en paper de 7dies valles i en digital de http://www.7diesvalles.com/. Per primer com hi vam afegir Nivell 21.

Va ser una agradable trobada amb companys i amics on es va poder compartir les vivències de cadascú i on es va poder prendre el pols a aquest important grup que és la premsa gratuïta professional, que malgrat els moments  tant difícils en que estem continua més viva que mai.
En aquesta jornada Nivell 21 va ser presentat oficialment a les altres editorials. Com acostuma a passar en actes com aquest, en vàren sortir ideies molt interessants.

SIGNANT L'ACORD...

Amb tant d'enrenou se'ns havia passat publicar la foto de l'acord amb l'Obra Social de CatalunyaCaixa.

La signatura va tenir lloc a l'edifici de La Pedrera el passat 4 de març. La directora general de l'Obra Social Marta Lacambra apareix a l'esquerra. A la dreta Ana Ma. Saperas, directora de Nivell21.

Nivell 21 JA ÉS UNA REALITAT !

Posar en funcionament una maquinària com aquesta ha requerit molt, molt, però molt esforç. No és pas fàcil organitzar la maquetació quan hi intervé tanta gent. Però ara ha arribat l'hora de pendre el pols a la realitat. Ja tenim la primera edició editada. Aquesta és la portada.

I ara, a seguir treballant!

PREMSA GRATUÏTA I QUALITAT

La premsa gratuïta té una pàgina pròpia a la història de la comunicació d'aquest país. Ja fa més de trenta anys quan va començar a introduïr-se a casa nostra provinent d'Europa, especialment de la veïna França. Les revistes gratuïtes van començar a tractar la informació de proximitat al llarg del territori i mica en mica, moltes poblacions van tenir "la seva revista". I dic la "seva" perquè al llarg d'aquest anys s'han convertit en una part del poble, vila o ciutat on treballen.

Ara ja es diu que la població cada cop està disposada a pagar menys per a accedir a la informació, però quan van sortir les més importants capaçaleres, tenir informació, entreteniment i lleure de manera gratuïta era una novetat.

Amb els anys, la premsa gratuïta ha anat evolucionant. La seva plantilla la composen persones qualificades, amb titulació universitària. La direcció de les revistes aposta per una constant innovació en mitjans i en recursos i ha donat i dona feina a un col·lectiu molt gran de professionals tant de manera directa com indirecta. Com a tots els col·lectius, s'han donat (i malhauradament encara es donen) exemples de mala praxis. Amb l'arribada del boom immobiliari es donà també un boom de revistes gratuïtes. I es en aquest moment quan més exemples es donen de poca professionalitat. La creació de l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, des del seu inici fa més de deu anys, ha suposat una professionalització del sector important i ha aportat l'impuls conjunt de més de cent capçaleres.

Amb els temps, alguns butlletins municipals incloeren publicitat, certs consistoris amb més gràcia que altres. En aquest moment, l'ACPG va deixar molt clar que aquests mitjans municipals NO SON NI SERAN considerants premsa gratuïta. I amb això, el debat sobre la manipulació informativa s'obria de nou.

Avui, a punt de la sortida de la primera edició de Nivell 21, ens trobem amb la sorpresa de certs anunciants davant l'elevada qualitat tècnica i de contingut de la publicació que presentem. Certament, NO HI HA CAP PUBLICACIÓ COM AQUESTA EN TOT L'ESTAT, però el conjunt de la premsa gratuita s'ha guanyat un prestigi més enllà de booms immobiliaris i de manipulacions de qualsevol mena. Hi ha revistes al mercat amb més de trenta anys... L'experiència editorial de l'empresa, la qualitat tècnica, la professionalitat dels articulistes i la novetat del seu format fan de Nivell 21 un nou exemple de professionalitat de la premsa gratuïta.

MORIR MATANT

Un dels aspectes més interessants de la feina dels que ens dediquem a la comunicació és la quantitat de persones que coneixes i la quantitat d’històries reals que veus.

Avui voldria referir-me a una problema que té molta gent i que sovint s’evita mencionar: els pares o familiars grans, capaços físicament i mentalment però... violents, manipuladors, maltractadors, etc.

Quan arribem a una certa edat tots som fruit de la nostra pròpia història. Una història que de vegades escrivim nosaltres i que d’altres ens veiem obligats a seguir, com si d’un guió pervers es tractés. Un metge especialista en geriatria comentava: “és molt fàcil maltractar a un nen, el mal és que quan és gran se’n recorda”. Aquesta frase terrible podria resumir molt bé aquesta història.

Quan una persona ha estat maltractadora tota la vida no canvia a bé quan és gran, al contrari, perfecciona la seva actuació i emparant-se en l’edat  (i de vegades en  la llei!) adquireix el grau màxim de refinament en la tortura.

I, què  poden fer les persones o famílies que es troben en aquesta situació? Doncs ben poca cosa. Probablement només puguin buscar assessorament mèdic i legal i potser suport psicològic. Res més.

Esgarrifa el cas d’una gran professional del sector mèdic que ha patit en primera persona aquests fets. El maltractador la va atacar on més mal li podia fer:  els fills, i aprofitant que era vídua i havia de tirar un negoci endavant tota sola, la va difamar  fins a límits increïbles, arribant a intentar perjudicar-la greument en la seva professió. Sembla ser que l’odi no té límits.

Aquest és un tema desagradable però existent. A Nivell21 es tocarà amb la seriositat que mereix. Encara que només hi hagi un lector que hi trobi suport haurà valgut la pena.

QUI ÉS GRAN?

Cala S'Alguer a Palamós 1.970

Tres nens i un gos. El gos, al seu aire, i els nens col·locats per ordre d'edat. El de l'esquerra és el més gran, té 10 anys, el del mig en te 9 i la nena en te 5.

Si en aquell moment algú hagués preguntat a qualsevol dels tres si una persona de 40 anys era gran segur que haguessin contestat que si, que ho era molt de gran. I una de 50? ufff ! molt gran...!

Si a aquests mateixos personatges els hi fessin ara aquesta pregunta segur que la seva resposta seria molt, però molt diferent.

Quan diem que Nivell21 és una publicació per a persones a partir dels 40 anys cal explicar perquè aquesta xifra. Es tracta d'una etapa de la vida en la qual s'ha assolit una maduresa intel·lectual, on es veuren les coses des de certa experiència. I encara s'es jove per moltíssimes coses, des de tenir fills a estudiar una carrera. A més, normalment, encara es tenen pares, la qual cosa fa que s'estigui entre dues generacions, la dels fills i la dels pares, i en alguns casos cada cop més habituals, hi també avis. Per tant, deixem clar que l'edat només és una xifra.