DESEMBRE

Ja tenim una nova edició de Nivell 21. Entre dilluns i dimarts es repartirà l'edició en paper. Podeu descarregar-la a la web:
www.7diesvalles.com

Un, dos i ... tres

Aquesta propera edició de Nivell 21 inclourà un reportatge sobre els balls de saló. I en mig del pont de la Purissima vaig acabar d'enllestir algunes dades que em mancaven amb l'ajut del director de l'escola de ball St. Cugat, Jesús Curto.
Després de respondre a les meves preguntes "tècniques" vam començar a parlar del millor de les entrevistes: les anècdotes. És curiós com una activitat com aquesta funciona com una autèntica teràpia i com els professors i responsables de les escoles de ball han de fer de psicòlegs. Ajuden a superar la timidesa, el sentit del ridícul, etc. etc. Però el que més em va cridar l'atenció va ser constatar que hi ha parelles que van a ballar per intentar superar les seves dificultats com a parella. fer una activitat conjunta que a més requereix coordinació entre els dos pot ajudar, però, potser no n'hi ha prou, o potser si... crec persornalment que l'ingredient principal és voler.
En arribar a casa, comento el tema del ball davant la mirada escèptica del meu marit. Mira, si és molt fàcil: un, dos.. i tres! Però resulta que no és pas tant fàcil!!

TENEN NIVELL... I TANT QUE EN TENEN...!

Un dels punts més importants d'aquest projecte va ser escollir uns col·laboradors professionals, de prestigi, amb nivell. Va ser una feina llarga i feixuga i més tractant-se d'un projecte nou. Però ho vam aconseguir.

Ahir vespre vaig visitar un client/col·laborador, l'escola d'estètica de Tere Afan. No fan fer pont, continuaven treballant per tenir a punt unes fotografies i una feina per una presentació que han de fer properament. La manera de treballar, la visió seriosa de la realitat i l'esforç no deixen lloc per a dubtes: hi ha nivell.
Comento aquest cas sense voler desmereixer ningú, només perquè, en un dia de "festa" allà estavem moltes persones, treballant, apostant per la professionalitat sense baixar ni un centímetre el llistó de la feina ben feta.

A partit dels artícles de Nivell 21 s'han obert altres camps per alguns dels nostres col·laboradors. I anem pel nº 4 !!!
Estem molt orgullosos dels nostres col·laboradors, i mereixen un escrit propi en aquest blog!

NOVEMBRE

Ja està al carrer Nivell 21 de novembre. La revista surt a finals de mes, la darrera setmana concretament.

En aquesta edicció hi ha un reportatge sobre la conducció de les persones grans i la conveniència o no de limitar legalment l'edat màxima per poder conduir. Per a documentar-nos ens vam entrevistar amb el director general de trànsit, sr. Joan Aregio. Segur que aquest tema "aixecarà polseguera"
I ja tenim cartes al director! Dues d'elles fan referència a l'artícle d'octubre sobre casar-se a partir dels seixanta i un altre sobre el medi ambient.

I ara... doncs treballant per a l'edició de desembre, que espere qeu surti al carrer el dia 20.
Mentre acabem d'enllestir la web pròpia a Nivell 21, podeu descarregar-vos l'edicíó des de la web de l'altra revista nostra:
http://www.7diesvalles.com/
Fins aviat !

OCTUBRE SENSE PARAR...

Ja en tenim un altre..! ja va sortir al carrer l'edició d'octubre de Nivell 21 i els imputs que ens venen no poden ser més favorables. Des de Barcelona ciutat, Sant Cugat del Vallès, Valls, Falset, Sabadell i Castellar del Vallès arriben opinions de lectors i afortunadament també arriben possibles anunciants.
Però ni hi ha temps per perdre... Nivell 21 i l'altre revista nostra (que està a punt de complir disset anys i és setmanal !) requereixen la nostra atenció i la nostra dedicació d'una manera constant. No ens podem aturar....

I COM QUE EL SISTEMA NO EM DEIXA INSERTAR LA IMATGE DE LA NOVA EDICIÓ, QUI VULGUI VEURE-LA I DESCARREGAR-LA PODRÀ FER-HO DES DE:

http://www.7diesvalles.com/

Continuant

Ja tenim al carrer l'edició de setembre de Nivell 21. Però no hi ha temps per reposar ni un minut.  Ja s'està teballant en la d'octubre.

I com que el millor talent de qui escriu és complicar-se la vida, éstic preparant un reportatge sobre trobar parella a partir dels 60 anys. Ai! quin tema!

És molt senzill parlar de l'amor, de romanticisme i de que això no coneix edat. Ara, si el que volem és parlar del tema seriosament, tocant els aspectes bonics i els que no son tant bonics... la cosa es complica. I més ara que hi ha tant enrenou amb el casament de la Duquesa de Alba.

I parlant de l'aristòcrata i del seu enamorat, si aquesta senyora fos una pensionista amb 400 euros cada més i prou, hauria trobat un home relativament jove per casar-se? Si  la resposta és afirmativa, a veure si algú que tinc a prop troba un promès jove, net, elegant i ric, per és tracta d'una dona que, com la majoria, potser ha perdut el col·làgen però no pas el bon gust!

L'ALT CAMP

Nivell 21 inclourà reportatges de les comarques catalanes. I preparant el de L'Alt Camp vam visitar la capital, Valls i altres municipis.Es va escollir justament el dijous passat dia 7, dia en que es constituia el Consell Comarcal. La Marina R. ens va atendre a les oficines del Consell i ens explicà una mica més d'aquesta comarca associada a calçots, castellers i al monestir de Santes Creus.És una noia menuda, eixerida, amb uns ulls verts plens de vida i entusiasme per totes les coses conegudes i menys conegudes de la seva comarca.

I sota una canícula digna de menció, el director comercial i qui escriu vam visitar el monestir de Santes Creus. Que s'hi estava de bé!
Dins l'església, Pere el Gran, Jaume II, Blanca d'Anjou reposen en el silenci, indiferents a les tribulacions del món, els sarcòfacs de pedra donen testimoni d'una història nostra que es va oblidant amb el pas dels anys, al menys és aquesta la impressió meva.
El claustre ple de taronjers, les branques més altes conserven el seus fruits, segur que més d'un visitant s'ha endut les taronjes de les branques baixes, a les parets, sarcòfacs de pedra guarden les restes d'importants senyors medievals, seguim donant la volta, un gran finestral ens atrau la mirada. Sense dir res, tots dos pugem al banc de pedra que hi ha sota, és la sala capitular. I ben pensat, per què no entrem per la porta? Al costat s'obre una gran portalada... (i nosaltres mirant per la finestra!), sense dir res, baixem de pressa, up!

I en aquesta peça de la nostra història un cosa em va cridar l'atenció: la presó.
Esta en un racó del claustre, just al costat de la porta de sortida de la sala on es projecta l'audiovisual. Només un lletreret petit dona fe d'aquest indret.



Foto de la presó des de dintre



Aquest forat fosc i humit era la presó. Qui hi anava a parar? un assassí despiatat o potser algú que portava la contrària al prior?

No hi ha cap finestra (potser n'hi havia...), el sostre és alt, molt alt, el terra no és ni de pedra, és terra... El qui anava a parar aquí hauria de compartir la humitat amb ratolins, escarabats....amb molta sort el wc debia ser una galleda o potser ni això. No es pot sobreviure gaire temps en un lloc com aquest, i, qui sap si es tractava d'això, de que l'infeliç de torn morís, i clar, havia estat mort natural... natural és morir en segons quines condicions!

En plena novel·la mental, un cant d'un ocell! , és el fantasme d'algún comdenat? un missatge del més enllà?
-Xiu, xiu, xiu!!!
- Nen, vols parar una estonetaaa!
De sortida, en el claustre, uns soferts avis amb el nét a qui han comprat un siurell...

Tornem cap al cotxe. Encara ens quedem tres visites per fer. Renoi, quina calor...! I de camí, malgrat l'apretada agenda, la calor i la veu de la senyora del GPS, un riure sofocat... Tots dos no podem reprimir el riure! nosaltres mirant per una finestra quan tenim la porta al costat!!! N'hi ha per penviar-nos a la presó!, bé, potser no n'hi ha per tant!!







LA PREMSA GRATUITA ES TROBA A BARCELONA

Com es fa cada any, l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta ha celebrat la seva junta, en aquesta ocasió a la ciutat comtal.
7d Comunicació hi acudia fins ara com a editors en paper de 7dies valles i en digital de http://www.7diesvalles.com/. Per primer com hi vam afegir Nivell 21.

Va ser una agradable trobada amb companys i amics on es va poder compartir les vivències de cadascú i on es va poder prendre el pols a aquest important grup que és la premsa gratuïta professional, que malgrat els moments  tant difícils en que estem continua més viva que mai.
En aquesta jornada Nivell 21 va ser presentat oficialment a les altres editorials. Com acostuma a passar en actes com aquest, en vàren sortir ideies molt interessants.

SIGNANT L'ACORD...

Amb tant d'enrenou se'ns havia passat publicar la foto de l'acord amb l'Obra Social de CatalunyaCaixa.

La signatura va tenir lloc a l'edifici de La Pedrera el passat 4 de març. La directora general de l'Obra Social Marta Lacambra apareix a l'esquerra. A la dreta Ana Ma. Saperas, directora de Nivell21.

Nivell 21 JA ÉS UNA REALITAT !

Posar en funcionament una maquinària com aquesta ha requerit molt, molt, però molt esforç. No és pas fàcil organitzar la maquetació quan hi intervé tanta gent. Però ara ha arribat l'hora de pendre el pols a la realitat. Ja tenim la primera edició editada. Aquesta és la portada.

I ara, a seguir treballant!

PREMSA GRATUÏTA I QUALITAT

La premsa gratuïta té una pàgina pròpia a la història de la comunicació d'aquest país. Ja fa més de trenta anys quan va començar a introduïr-se a casa nostra provinent d'Europa, especialment de la veïna França. Les revistes gratuïtes van començar a tractar la informació de proximitat al llarg del territori i mica en mica, moltes poblacions van tenir "la seva revista". I dic la "seva" perquè al llarg d'aquest anys s'han convertit en una part del poble, vila o ciutat on treballen.

Ara ja es diu que la població cada cop està disposada a pagar menys per a accedir a la informació, però quan van sortir les més importants capaçaleres, tenir informació, entreteniment i lleure de manera gratuïta era una novetat.

Amb els anys, la premsa gratuïta ha anat evolucionant. La seva plantilla la composen persones qualificades, amb titulació universitària. La direcció de les revistes aposta per una constant innovació en mitjans i en recursos i ha donat i dona feina a un col·lectiu molt gran de professionals tant de manera directa com indirecta. Com a tots els col·lectius, s'han donat (i malhauradament encara es donen) exemples de mala praxis. Amb l'arribada del boom immobiliari es donà també un boom de revistes gratuïtes. I es en aquest moment quan més exemples es donen de poca professionalitat. La creació de l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals, des del seu inici fa més de deu anys, ha suposat una professionalització del sector important i ha aportat l'impuls conjunt de més de cent capçaleres.

Amb els temps, alguns butlletins municipals incloeren publicitat, certs consistoris amb més gràcia que altres. En aquest moment, l'ACPG va deixar molt clar que aquests mitjans municipals NO SON NI SERAN considerants premsa gratuïta. I amb això, el debat sobre la manipulació informativa s'obria de nou.

Avui, a punt de la sortida de la primera edició de Nivell 21, ens trobem amb la sorpresa de certs anunciants davant l'elevada qualitat tècnica i de contingut de la publicació que presentem. Certament, NO HI HA CAP PUBLICACIÓ COM AQUESTA EN TOT L'ESTAT, però el conjunt de la premsa gratuita s'ha guanyat un prestigi més enllà de booms immobiliaris i de manipulacions de qualsevol mena. Hi ha revistes al mercat amb més de trenta anys... L'experiència editorial de l'empresa, la qualitat tècnica, la professionalitat dels articulistes i la novetat del seu format fan de Nivell 21 un nou exemple de professionalitat de la premsa gratuïta.

MORIR MATANT

Un dels aspectes més interessants de la feina dels que ens dediquem a la comunicació és la quantitat de persones que coneixes i la quantitat d’històries reals que veus.

Avui voldria referir-me a una problema que té molta gent i que sovint s’evita mencionar: els pares o familiars grans, capaços físicament i mentalment però... violents, manipuladors, maltractadors, etc.

Quan arribem a una certa edat tots som fruit de la nostra pròpia història. Una història que de vegades escrivim nosaltres i que d’altres ens veiem obligats a seguir, com si d’un guió pervers es tractés. Un metge especialista en geriatria comentava: “és molt fàcil maltractar a un nen, el mal és que quan és gran se’n recorda”. Aquesta frase terrible podria resumir molt bé aquesta història.

Quan una persona ha estat maltractadora tota la vida no canvia a bé quan és gran, al contrari, perfecciona la seva actuació i emparant-se en l’edat  (i de vegades en  la llei!) adquireix el grau màxim de refinament en la tortura.

I, què  poden fer les persones o famílies que es troben en aquesta situació? Doncs ben poca cosa. Probablement només puguin buscar assessorament mèdic i legal i potser suport psicològic. Res més.

Esgarrifa el cas d’una gran professional del sector mèdic que ha patit en primera persona aquests fets. El maltractador la va atacar on més mal li podia fer:  els fills, i aprofitant que era vídua i havia de tirar un negoci endavant tota sola, la va difamar  fins a límits increïbles, arribant a intentar perjudicar-la greument en la seva professió. Sembla ser que l’odi no té límits.

Aquest és un tema desagradable però existent. A Nivell21 es tocarà amb la seriositat que mereix. Encara que només hi hagi un lector que hi trobi suport haurà valgut la pena.

QUI ÉS GRAN?

Cala S'Alguer a Palamós 1.970

Tres nens i un gos. El gos, al seu aire, i els nens col·locats per ordre d'edat. El de l'esquerra és el més gran, té 10 anys, el del mig en te 9 i la nena en te 5.

Si en aquell moment algú hagués preguntat a qualsevol dels tres si una persona de 40 anys era gran segur que haguessin contestat que si, que ho era molt de gran. I una de 50? ufff ! molt gran...!

Si a aquests mateixos personatges els hi fessin ara aquesta pregunta segur que la seva resposta seria molt, però molt diferent.

Quan diem que Nivell21 és una publicació per a persones a partir dels 40 anys cal explicar perquè aquesta xifra. Es tracta d'una etapa de la vida en la qual s'ha assolit una maduresa intel·lectual, on es veuren les coses des de certa experiència. I encara s'es jove per moltíssimes coses, des de tenir fills a estudiar una carrera. A més, normalment, encara es tenen pares, la qual cosa fa que s'estigui entre dues generacions, la dels fills i la dels pares, i en alguns casos cada cop més habituals, hi també avis. Per tant, deixem clar que l'edat només és una xifra.

AVANÇAR EN TEMPS DE CRISI

Quan una empresa petita com la nostra es planteja treure un producte nou en un temps com el que estem sempre hi ha qui et recorda (com si no ho sapiguessis!) que estem immersos en una gran crisi econòmica. Després hi ha el teòric que opina que justament és en temps de crisi quan surten les millors oportunitats.

El que és ben cert és que molts dels que donen consells des d'un càrreg important no han treballat mai a l'empresa real. Molts d'ells limiten la seva experiencia laboral al món de la política i empreses i/o institucions relacionades amb l'administració. Pocs d'ells han viscut situacions reals, pocs saben com  n'és de diferent teoritzar a actuar. El més graciós és que més de quatre es creuen molt savis. Aconsellar, manar, legislar, i perquè no, criticar des de la teoria és molt senzill. Ara, quan estàs al món real, les grans frases ideològiques esdevenen còmiques.

Començar un projecte nou en un empresa petita requereix potser un cert punt de follia. O no. El que està clar és que cal sempre mirar endavant i si pot ser intentar veure el demà amb tots els riscos que això comporta i amb tots els aventatges que té avançar-te a qualsevol situació.

UN ANY DESPRÉS...

El projecte de la nova revista portava madurant molt de temps a la nostra empresa, una petita editorial i agència de publicitat que ja edita una revista gratuïta anomenada 7dies Vallès.

Parlem sempre d'una revista amb nivell tècnic, és a dir, paper estucat, format gran, portades amb barnís, etc, i amb nivell de contingut, és a dir, que els textes estiguin fets per professionals de cada sector i els reportatges també es facin a partir d'entrevistes amb experts per tractar temes interessant del segle XXI. Al final, decidim batejar la revista amb el nom de Nivell 21.

Volem fer arribar la nostra nova revista a un public adult, a partir de 40 anys i amb certa sensibilitat pels temes socials i sobretot amb una actitud positiva davant la vida.

Per fer-ho arribar a tot el territori català pensem en l'obra social d'una gran caixa. Però..... és temps de fusions!
Expliquem altre cop el projecte a l'Obra Social de CatalunyaCaixa i .... arriba l'acord!

Nivell 21 es distribuirà de moment als clubs per a gent gran de la seva obra social i a altres llocs de la mateixa. Més endavant parlarem de les oficines.

Així doncs, Nivell 21 editarà en un principi 150.000 exemplars de distribució gratuïta que es podran trobar a més a centres d'estètica, centres mèdics, forns/pastisseries, centres de salut, etc convertint-se en el gratuït de més tirada de tot l'estat!